diumenge, 11 de juliol de 2010

Del cafè per a tots a la veritable qualitat


100.000 alumnes, 539 escoles estudiaran, tot el curs que ve, totes les matèries, amb llibre digital i ordinador portàtil. Interessant que la tecnologia digital s'acosti a les aules. No obstant això, s'em desperten alguns dubtes.
El primer si ens hem plantejat què faran aquests 100.000 alumnes.
El segon si som capaços d'imaginar-nos l'ús que farà d'aquest recurs la major part del professorat. 14.000 professors han rebut formació, segons el Departament d'Educació, per afavorir el canvi del llibre en paper al llibre digital. És aquest el canvi que necessitem?

Dotar d'instruments sempre és bo. Actualitzar els recursos, proporciona oportunitats. Però les oportunitats cal canalitzar-les, han de trobar substrat. Hores d'ara mig país està preocupat per la connectivitat, per l'editorial que s'escollirà, pel procés de compra dels ordinadors, per la xarxa elèctrica i altres minúcies que d'aquí un temps no seran més que un (mal) record. Distractors potents de la mirada que ens cal des de fa temps. Si som capaços de provocar tot aquest enrenou perquè no pensem en un altre de més petit, més local, però que dirigeixi la nostra actuació en la línia que ens cal i que no és altra que les competències.

El veritable canvi és competencial, no digital. Les tecnologies haurien d'acompanyar aquesta nova visió (decret d'ordenació curricular de juny del 2007) i no centrar debats, preocupacions, il·lusions i frustracions. La tecnologia sense l'enfocament competencial no ens servirà per res. On serem d'aquí a quatre anys? Què haurem promogut als instituts?
Si tenim el problema acotat, per què, llavors, no ens hi centrem? Se sent dir que això són fases, que més endavant arribarem a una altra etapa en què les condicions, no sabem massa ben bé quines (i això em recorda altres utopies), faran que el professorat actui d'una altra manera. Potser soc una mica escèptic.

Seria possible identificar centres, de primària, de secundària, públics o concertats, on s'hagi fet camí en l'autonomia de l'alumnat, en la presa de decissions, en la planificació d'aprenentatges? Centres amb alumnes implicats en els seu procés d'aprenentatge que més enllà de continguts (analògics o digitals) aprenen allò que els serà útil al llarg de la seva vida. Afavorim-los, donem-los el suport que calgui o necessitin, digitalitzem-los segons la necessitat que ens expliquin. Extenguem la seva experiència (n'hi hauria prou amb la desena part dels recursos que s'esmercen a aquest 1x1).
S'obren centres nous? Confiem aquests centres a persones que promoguin projectes innovadors en la línia del treball competencial, promoguem projectes educatius que estiguin d'acord amb el que esperem d'un centre educatiu del segle XXI.
Tinguem quatre idees clares, quatre, i mantinguem-les tot reorientant-les, si cal. Però siguem coherents durant un cert temps i desenvolupem les mateixes línies d'acció tot esperant els seus fruits després d'un cert període.
Avancem des d'on som i no creem falses realitats. El café per a tots acaba deixant un gust amarg.

Para este viaje no hacían falta tantas alforjas ...