diumenge, 9 d’octubre de 2011

Sobre aprenentatges competencials

Tradicionalment s'ha entés l'aprenentatge com una mena de trasvàs: el coneixement, situat en la ment del professor, ordenat convenientment en els textos proporcionats (sovint el llibre de text), fluia fins la ment de l'aprenent que incorporava els conceptes de forma més o menys automàtica. Calia un professor preparat, uns textos adequats, uns alumnes acurats. Si no es produia l'aprenentatge era perquè no es hi havia prou atenció, o l'alumnat no estava prou motivat.

Sovint s'ha confós coneixement i informació, dades amb conceptes i el significat real de la paraula aprenentatge. Què entenem per aprendre? Potser per alguns aprendre se centri en RECORDAR, identificar o reconèixer una determinada informació, dades o principis en la forma en què van ser tractats: des d'enunciar les parts de la cèl·lula a definir el concepte d’ecosistema tot passant per enumerar les fases de la divisió cel·lular o definir les lleis principals de l’herència. Més útil sembla centrar esforços en què l'alumnat comprengui els significats dels conceptes que es volen ensenyar. Es tracta de connectar els significats als que ja coneix i usa l'alumne i s'aconsegueix qual l'alumne és capaç d'elaborar explicacions inèdites (NO de repetir les explicacions del professorat, que seria una forma de RECORDAR): traduir o descriure una informació (les dades d’una taula, la informació d’un gràfic o d’un mapa) o utilitzar les seves pròpies paraules per definir o explicar determinats conceptes (parafrasejar) o assenyalar les diferències entre dos conceptes (magnitud i intensitat d’un terratrèmol, mitosi i meiosi).

Està bé que els alumnes recordin, molt millor que l'alumnat comprengui. No obstant això aquestes operacions cognitives no tenen res a veure amb l'aprenentatge competencial. Recordar i comprendre no vol dir que el subjecte sigui capaç de fer servir amb eficàcia els aprenentatges en noves situacions, connectant entre si aprenentatges previs i projectant-los sobre el que està succeint. D'entrada això significa APLICAR, l’alumnat utilitza allò que ha après en situacions noves, estableix relacions entre el problema o situació que es presenta i allò que sap: utilitzar conceptes i relacionar-los per donar sentit a situacions on s’evidencien fenòmens o processos. L'alumne aplica quan és capaç de relacionar una observació amb el coneixement personal previ, explicar el perquè dels resultats d’un problema, construir i interpretar un gràfic a partir d'uns resultats experimentals.
Es bo aturar-nos aquí per connectar el discurs amb la pràctica. Quin tipus d'activitat d'aprenentatge convida a l'alumnat a aplicar els aprenentatges? Com, després de les lectures o les explicacuions, o les recerques d'informació, dissenyarem les condicions per tal que es faci servir el que s'ha aprés? Justament en l'explotació de les activitats que proporcionen informació trobem la clau del tipus d'aprenentatge que volem promoure en el notre alumnat. Són les activitats d'explotació les que obliguen a la reflexió, a la connexió, jo diria a l'aprenentatge, perquè la informació es transforma en aquell punt en coneixement. En quin tipus de coneixement? Dependrà del tipus d'activitat que plantegem i del grau de reflexió que exigim.

Ara bé, encara podem identificar unes operacions d'ordre superior a l'aplicació d'un concepte. És el que s'anomena pensament crític i inclou el tipus de coneixement que s'usa quan es resol un problema. Ens referim a la necessitat de fer servir un concepte quan es realitza una anàlisi d'una situació (l’alumnat descompon una informació o problema en les seves parts essencials, identificant-ne les relacions i distingint la informació pertinent de la que no ho és), o bé quan s'avalua una afirmació o argument (l’alumnat pren decisions, elabora judicis de valor sobre idees, raonaments, mètodes i materials proposats en una recerca…), o bé quan realitza una síntesi (l’alumnat aborda un problema complex, combinant elements per desenvolupar i obtenir una resposta, relaciona coneixement d’àrees diverses).

Cap a on s'enfoquen els aprenentatges competencials? Quina relació té aquest enfocament amb les pràctiques d'aula tradicionals? En tot cas es bo reclamar esforç, però atenció què ens venen al darrere d'aquesta paraula. Memoritzar significats no dóna cap nivell, no permet comprendre cap concepte, no ens capacita per a res. Hi ha qui dubta que ajudi a exercitar la memòria, la de veritat, la memòria funcional. Però tot això em sembla ja una mica antic, de fet Bloom ho va proposar al 1956. Potser no és únicament antic, potser també és equivocat. Possiblement, com els lamarquistes del segle XIX desapareixeré navegant en el paradigma equivocat. En això i en tantes coses ....