diumenge, 11 de juliol del 2010

Del cafè per a tots a la veritable qualitat


100.000 alumnes, 539 escoles estudiaran, tot el curs que ve, totes les matèries, amb llibre digital i ordinador portàtil. Interessant que la tecnologia digital s'acosti a les aules. No obstant això, s'em desperten alguns dubtes.
El primer si ens hem plantejat què faran aquests 100.000 alumnes.
El segon si som capaços d'imaginar-nos l'ús que farà d'aquest recurs la major part del professorat. 14.000 professors han rebut formació, segons el Departament d'Educació, per afavorir el canvi del llibre en paper al llibre digital. És aquest el canvi que necessitem?

Dotar d'instruments sempre és bo. Actualitzar els recursos, proporciona oportunitats. Però les oportunitats cal canalitzar-les, han de trobar substrat. Hores d'ara mig país està preocupat per la connectivitat, per l'editorial que s'escollirà, pel procés de compra dels ordinadors, per la xarxa elèctrica i altres minúcies que d'aquí un temps no seran més que un (mal) record. Distractors potents de la mirada que ens cal des de fa temps. Si som capaços de provocar tot aquest enrenou perquè no pensem en un altre de més petit, més local, però que dirigeixi la nostra actuació en la línia que ens cal i que no és altra que les competències.

El veritable canvi és competencial, no digital. Les tecnologies haurien d'acompanyar aquesta nova visió (decret d'ordenació curricular de juny del 2007) i no centrar debats, preocupacions, il·lusions i frustracions. La tecnologia sense l'enfocament competencial no ens servirà per res. On serem d'aquí a quatre anys? Què haurem promogut als instituts?
Si tenim el problema acotat, per què, llavors, no ens hi centrem? Se sent dir que això són fases, que més endavant arribarem a una altra etapa en què les condicions, no sabem massa ben bé quines (i això em recorda altres utopies), faran que el professorat actui d'una altra manera. Potser soc una mica escèptic.

Seria possible identificar centres, de primària, de secundària, públics o concertats, on s'hagi fet camí en l'autonomia de l'alumnat, en la presa de decissions, en la planificació d'aprenentatges? Centres amb alumnes implicats en els seu procés d'aprenentatge que més enllà de continguts (analògics o digitals) aprenen allò que els serà útil al llarg de la seva vida. Afavorim-los, donem-los el suport que calgui o necessitin, digitalitzem-los segons la necessitat que ens expliquin. Extenguem la seva experiència (n'hi hauria prou amb la desena part dels recursos que s'esmercen a aquest 1x1).
S'obren centres nous? Confiem aquests centres a persones que promoguin projectes innovadors en la línia del treball competencial, promoguem projectes educatius que estiguin d'acord amb el que esperem d'un centre educatiu del segle XXI.
Tinguem quatre idees clares, quatre, i mantinguem-les tot reorientant-les, si cal. Però siguem coherents durant un cert temps i desenvolupem les mateixes línies d'acció tot esperant els seus fruits després d'un cert període.
Avancem des d'on som i no creem falses realitats. El café per a tots acaba deixant un gust amarg.

Para este viaje no hacían falta tantas alforjas ...

4 comentaris:

  1. M'ha agradat això de que "El veritable canvi és competencial, no digital". Per què serà? (Àngel D)

    ResponElimina
  2. Penso que és senzillament perquè fa anys que ho creus.

    ResponElimina
  3. Benvolgut Ramon,

    1. El canvi digital és necessari. Jo diria que imprescindible en el present o, si vols, en el futur immediat. Jo crec que fer això ja val la pena, tot i que tinc algunes reserves sobre el model de digitalització optat.

    2. Aquest canvi NO portarà aparellat cap canvi metodològic, ni competencial. Simplement oferirà un escenari nou en el que POTSER els canvis metodològics o competencials seran més fàcils. Fer-lo en centres nous és una bona proposta: sempre és més fàcil començar que re-començar un centre.

    3. L'impacte d'aquests centres, però, està sobrevalorat. Són bolets que no tenen, ni tindran l'impacte sistèmic que cal per a reconfigurar el sistema educatiu. La metodologia o el treball per competències seran POTSER una millora parcial de la qualitat educativa, no el canvi radical que l'educació necessita.

    4. Si volem canviar l'educació radicalment, cal canviar la demanda social sobre l'escola. És a dir, l'escola no es canviarà a si mateixa, com sembla que vosaltres penseu.

    Això darrer encara està molt verd i ho hem de reflexionar, aprofundir i inventar un model viable amb agents externs. De moment, acabem amb la digitalització, després obrim centres innovadors i construïm una visió nova, més basada en la transformació de la funció social de l'escola que no pas en canvis metodològics o competencials. Un programa pels propers 10 anys en el que caldran docents com tu, Ramon.
    Ja et pots anar preparant... :-)

    Un plaer llegir-te, mestre!

    ResponElimina
  4. Interessants les teves paraules, Boris. Van més enllà de la meva intenció en aquesta nota. Constato en elles una intenció comuna, treballar per un canvi profund del model d'escola. També algunes discrepàncies, potser alguna de fons. Em centro en una d'elles i deixem les altres per un café (al bar del costat del BNou?).
    El tema de les competències no és un simple canvi metodològic. Potser per al departament d'educació ho sigui, no ho conec prou bé. Per a mi és un canvi de paradigma en els següents sentits:
    1. Les competències desplacen l'equilibri des dels aprenentatges de continguts propis de les matèries cap el desenvolupament de capacitats pròpies de les persones. Regiren les intencionalitats educatives tradicionals. I això comporta una nova finalitat d'allò que es fa a l'escola.
    2. En aquest nou context la necessitat es converteix en exigència, la personalització (i el que comporta: estils d'aprenentatge, diversificació de recursos en els espais educatius, adaptació de processos, cultura col·laborativa del professorat, recorreguts curriculars a llarg termini i itineraris de treball a la'ula, diversificació de contextos d'activitat simultània, ...) implica una visió alternativa del disseny curricular, del seu desplegament, de la forma d'agrupar als alumnes, de la forma de desagrupar-los, dels espais que s'ocupen, del que esdevè en ells, de qui intervé i com ho fa (sí, aquí hi ha metodologies), i d'altres aspectes que impliquen decisions dels alumnes i també de les seves famílies. Pel que jo conex, això és una nova escola.
    3. Potser no sigui l'escola en la que tu penses, potser la meva visió està limitada per la meva concepció del món, i aquesta concepció m'impossibilita veure'n d'altres. Què limitats som els humans, i quin bon exemple en soc jo! Ara bé en tota aquesta globalitat, el canvi tecnològic, i això em sembla que ho compartim, és un simple instrument. No li veig jo el caràcter facilitador, però tampoc negarè el que altres poden veure clar.
    4. L'enfocament per competències del procés educatiu, és un canvi de paradigma; canvi que no es produirà senzillament perquè a ningú li interessa de veritat.

    Gràcies per passar per aquí.
    Ramon

    ResponElimina