dissabte, 28 de març de 2009

Un mica més d'interacció.

Tothom està d'acord que el diàleg, la interacció, facilita l'aprenentatge de les persones. Ara bé, potser no tanta gent acceptaria que aquest diàleg inclou no únicament al que estableix el professor amb els seus alumnes, sinó també al diàleg entre iguals, entre els nois i noies.
Es pot augmentar la interacció entre l’alumnat? A quin tipus d'interacció ens referim?
Els professors exercim un important control sobre les interaccions. Les preguntes que fem (la forma d'interacció més freqüent a l’aula) serveixen per avaluar les respostes i ens ajuden a articular el nostre discurs. Però aquestes interaccions no conformen un diàleg veritable. Sense descartar aquest tipus de comunicació ens referim a un altre tipus de diàleg. Parlem de les discussions generals o en petit grup, on els alumnes parlen directament uns amb els altres i el professor queda al marge amb un paper de moderador, sense exercir els seus drets principals.


Com facilitar un diàleg espontani sobre fets i processos? Com promoure situacions que afavoreixin les preguntes espontànies dels alumnes sobre els temes d’estudi?
La nota anterior, contextualitzar els aprenentatges, apunta alguna línia per tal de despertar interessos, implicació. Però cal complementar la contextualització amb l'oportunitat de treballar en petit grup. La feina en petit grup és el substrat principal de les interaccions més riques. Quan es treballa en petit grup fent una petita recerca o compartint informació, estem creant les condicions per un diàleg a partir de preguntes dels alumnes, ja que en aquesta organització les respostes sovint generen noves preguntes. D’aquestes interaccions no en queda exclòs el professor, al contrari, el diàleg entre l’expert i el novell permet acostar posicions.

Sembla un contrasentit: deixar de parlar tant a tothom, per parlar una mica més amb cadascú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada