Camí de l'autonomia

Podem orientar la feina cap a l’autonomia de l’alumnat?
El paper del professor es crear situacions que facilitin als aprenents l'accés als continguts de la matèria, a les seves idees importants i al desenvolupament de les seves capacitats. Per això prenem decisions sobre els objectes d'aprenentatge, esbosem vies per al aprenentatge tot seleccionant recursos i delimitant accions.

Una de les finalitats de l’educació reglada ha de ser facilitar l'alumnat que els seus aprenentatge puguin convertir-se en autònoms. És òbvia la importància de la formació continuada al llarg de la vida, i que aquesta formació es fonamentarà en un autoaprenentatge. Tot i que a l'autonomia hi accedeix cada persona a través de camins personals, és cert que determinades condicions dels entorns d'aprenentatge promouen el seu desenvolupament. Quines són aquestes condicions? N'apuntem dues que semblen determinants:
- la cesió a l'alumnat d'algunes de les atribucions tradicionals dels docents. Decidir sobre el producte final d’un projecte, seleccionar les fonts d’informació, decidir les accions que cal realitzar, escollir i acotar l’objecte de recerca, constitueixen alguns dels camps en que cal anar cedint responsabilitats.
- el treball en petit grup, sobre tot a partir del treball cooperatiu. La nota anterior en ha introduit en aquest tema, però potser cal remarcar la idea clau, el perquè: fem-ho entre tots perquè després ho poguem fer sols. Promoure l’autonomia suposa incorporar moments amb estratègies d’ensenyament de caràcter interactiu.

Què fa el professor en aquest context? El professor ajuda a crear un entorn i selecciona les àrees de recerca o de debat en les que se centraran els alumnes quan investiguin, seleccionin problemes i analitzin idees. L’accent principal s’ha de posar en les interaccions que establiran els nois i noies entre si i amb el propi professor. El professor serveix de bastida sobre la que se sustenta l’aprenentatge i dirigeix, retroalimenta, analitza les feines i assigna més responsabilitat als alumnes a mida que aquets adquireixen una major competència.

Un mica més d'interacció.

Tothom està d'acord que el diàleg, la interacció, facilita l'aprenentatge de les persones. Ara bé, potser no tanta gent acceptaria que aquest diàleg inclou no únicament al que estableix el professor amb els seus alumnes, sinó també al diàleg entre iguals, entre els nois i noies.
Es pot augmentar la interacció entre l’alumnat? A quin tipus d'interacció ens referim?
Els professors exercim un important control sobre les interaccions. Les preguntes que fem (la forma d'interacció més freqüent a l’aula) serveixen per avaluar les respostes i ens ajuden a articular el nostre discurs. Però aquestes interaccions no conformen un diàleg veritable. Sense descartar aquest tipus de comunicació ens referim a un altre tipus de diàleg. Parlem de les discussions generals o en petit grup, on els alumnes parlen directament uns amb els altres i el professor queda al marge amb un paper de moderador, sense exercir els seus drets principals.


Com facilitar un diàleg espontani sobre fets i processos? Com promoure situacions que afavoreixin les preguntes espontànies dels alumnes sobre els temes d’estudi?
La nota anterior, contextualitzar els aprenentatges, apunta alguna línia per tal de despertar interessos, implicació. Però cal complementar la contextualització amb l'oportunitat de treballar en petit grup. La feina en petit grup és el substrat principal de les interaccions més riques. Quan es treballa en petit grup fent una petita recerca o compartint informació, estem creant les condicions per un diàleg a partir de preguntes dels alumnes, ja que en aquesta organització les respostes sovint generen noves preguntes. D’aquestes interaccions no en queda exclòs el professor, al contrari, el diàleg entre l’expert i el novell permet acostar posicions.

Sembla un contrasentit: deixar de parlar tant a tothom, per parlar una mica més amb cadascú.

Contextualitzar, què vol dir?

En tant que soc professor de ciències em costa abstraure’m de la meva realitat docent. Tot i que miro d’evitar-ho, segur que tants anys d’història professional s’escapen per tot arreu. Amb aquesta nota començo una sèrie per tal d'aproximar una resposta a les cinc preguntes.

Contextualitzar, per a mi significa centrar els aprenentatges que volem promoure en situacions reals, derivades de l’entorn social de les persones. Implica plantejar problemes, conflictes, successos o polèmiques. Els continguts prenen sentit per tal de resoldre el problema, comprendre el rerefons del cas, entendre el conflicte o la polèmica i opinar amb criteri. En aquest enfocament els continguts són el vehicle que permet trobar solucions, respostes, formar criteris o simplement entendre allò que passa. Els contextos pretenen connectar el que és real amb els continguts científics. La contextualització destaca la importància cultural, social o personal d’un determinat conjunt de continguts.

Els continguts a més d’aportar un cert valor cultural, es converteixen en funcionals, i els aprenentatges esdevenen aplicats. En tant que els problemes, els conflictes provenen de l’entorn real, l’institut s’ajusta a la vida, a la societat, l’aprenentatge deixa de ser acadèmic i es torna funcional.

És veritat que no hi haurà un bon aprenentatge sinó afavorim l’abstracció. No es tracta de generar coneixement local, aplicable únicament a la situació estudiada. Per això és necessària l’abstracció i caldrà plantejar activitats per promoure-la. També és veritat que l’abstracció sense context no té cap significat. Està bé afavorir la construcció de significats, l'ús de mapes conceptuals i de bases d'orientació, però els aprenentatges no es poden limitar a simples abstraccions de significats, a exercicis d'erudició. El coneixement ha de ser útil, ha de servir per alguna cosa (en sentit ampli).

Contextualitzar els continguts afavoreix la seva funcionalitat, la capacitat d’aplicar els aprenentatges en diferents situacions i entorns. Si la transportabilitat dels aprenentatges depèn de la semblança entre les situacions d’aprenentatge i les situacions reals on cal fer-los servir, cal crear situacions didàctiques on s’hagi de fer ús dels aprenentatges de la mateixa manera que es faria en situacions quotidianes i reals.

Alguna idea més aquí.

Per començar ..., competències!

Jo trobo que les competències no són cap cosa nova, vull dir que fa molt temps que alguns hi estem embolicats. Sí és cert que orientar l'aprenentatge de l'alumnat cap a les competències, implica introduir alguns canvis en el nostre model didàctic, en allò que provoquem que passi a l'aula. Cap a on s'orienten aquests canvis? Doncs m'agradaria començar proposant algunes preguntes, cinc més una.


Primera. És possible contextualitzar els aprenentatges?
Tenen sentit pels alumnes el que aprenen? Ho aprenen?
Podem emmarcar els aprenentatges en situacions reals o versemblants, a partir d’un problema o una qüestió rellevant, una situació d’actualitat, un conflicte, una polèmica social, un encàrrec, un servei?

Segona. Podem orientar la feina cap a l'autonomia de l'alumnat?
Els alumnes, prenen alguna decisió? (a part d’escoltar, o no, és clar)
Com cedir gradualment a l’alumnat certs graus de llibertat, com desenvolupar la capacitat de planificar processos, de decidir en relació als recursos i a les accions que cal fer per aprendre? Pot opinar l’alumnat sobre el que vol aprendre?

Tercera. Es pot augmentar la interacció entre l’alumnat?
Com estimular la cooperació, com dinamitzar l’activitat de grups de treball, on es doni un diàleg entre iguals, on hi hagi dubtes i debat, on es reclami al professor per superar obstacles, on el professor pugui plantejar noves preguntes?

Quarta. Es poden projectar els aprenentages, es poden fer servir?
Com aplicar el que sap i ha aprés l’alumne per trobar respostes a problemes o entendre noves situacions, com connectar els aprenentatges amb la presa de decisions o la creativitat?

Cinquena. És possible transformar l’avaluació?
Com anar més enllà de la qualificació? Com fer prendre consciència als nois i noies del que saben? Com reflexionar conjuntament amb ells sobre els aprenentatges, com transferir als alumnes la capacitat d’analitzar les dificultats, de situar-se en elles i superar-les?

Més una immersió. Es possible incloure totes les respostes en un context digital?
Com introduir l’alumnat als entorns de treball virtuals? Quin ús farem de la xarxa com a font d’informació i com afavorirem la transformació en coneixement? Com usarem els entorns digitals i els aplicatius multimèdia per promoure aprenentatges? Com obrirem l'aula

Si voleu la versió en Power ...

12-març-09