Contextualitzar, què vol dir?

En tant que soc professor de ciències em costa abstraure’m de la meva realitat docent. Tot i que miro d’evitar-ho, segur que tants anys d’història professional s’escapen per tot arreu. Amb aquesta nota començo una sèrie per tal d'aproximar una resposta a les cinc preguntes.

Contextualitzar, per a mi significa centrar els aprenentatges que volem promoure en situacions reals, derivades de l’entorn social de les persones. Implica plantejar problemes, conflictes, successos o polèmiques. Els continguts prenen sentit per tal de resoldre el problema, comprendre el rerefons del cas, entendre el conflicte o la polèmica i opinar amb criteri. En aquest enfocament els continguts són el vehicle que permet trobar solucions, respostes, formar criteris o simplement entendre allò que passa. Els contextos pretenen connectar el que és real amb els continguts científics. La contextualització destaca la importància cultural, social o personal d’un determinat conjunt de continguts.

Els continguts a més d’aportar un cert valor cultural, es converteixen en funcionals, i els aprenentatges esdevenen aplicats. En tant que els problemes, els conflictes provenen de l’entorn real, l’institut s’ajusta a la vida, a la societat, l’aprenentatge deixa de ser acadèmic i es torna funcional.

És veritat que no hi haurà un bon aprenentatge sinó afavorim l’abstracció. No es tracta de generar coneixement local, aplicable únicament a la situació estudiada. Per això és necessària l’abstracció i caldrà plantejar activitats per promoure-la. També és veritat que l’abstracció sense context no té cap significat. Està bé afavorir la construcció de significats, l'ús de mapes conceptuals i de bases d'orientació, però els aprenentatges no es poden limitar a simples abstraccions de significats, a exercicis d'erudició. El coneixement ha de ser útil, ha de servir per alguna cosa (en sentit ampli).

Contextualitzar els continguts afavoreix la seva funcionalitat, la capacitat d’aplicar els aprenentatges en diferents situacions i entorns. Si la transportabilitat dels aprenentatges depèn de la semblança entre les situacions d’aprenentatge i les situacions reals on cal fer-los servir, cal crear situacions didàctiques on s’hagi de fer ús dels aprenentatges de la mateixa manera que es faria en situacions quotidianes i reals.

Alguna idea més aquí.